Conte d'hivern: La fada Gebrada i el cadell de llop

Un conte de Primavera: "La papallona"

Un conte de primavera: "La papallona"

Vet aquí que una vegada hi havia una papallona molt bonica i rebonica, tota plena de colors, que vivia en un prat de flors.

Un dia la papallona estava dormint.

Va sentir uns sorolls que la van despertar i va dir:

- Aaaaahhh! Oh quin soroll! Quin soroll més fort! Què està passant?

I, volant i volant, cap als ocells se’n va anar:

- Bon dia, ocells!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el cel més blau.
- El cel més blau? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a les formigues i elles t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap a les formigues se’n va anar:

- Bon dia, formigues!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverades?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És sortir fora de casa.
- Sortir fora de casa? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a la marieta i ella t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap a la marieta se’n va anar:

- Bon dia, marieta!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverada?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És estar tots més contents.
- Estar tots més contents? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho al cargol i ell t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap al cargol se’n va anar:

- Bon dia, cargol!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverat?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És anar a passeig.
- Anar a passeig? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho als cucs i ells t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap als cucs se’n va anar:

- Bon dia, cucs!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el terra més calent.
- El terra més calent? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a les flors i elles t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap a les flors se’n va anar:

- Bon dia, flors!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverades?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el sol que escalfa més.
- El sol que escalfa més? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a l’abella i ella t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap a l’abella se’n va anar:

- Bon dia, abella!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverada?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És un prat tot ple de flors.
- Un prat tot ple de flors? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho al sol i ell t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap al sol se’n va anar:

- Bon dia, sol!
- Bon dia, papallona!
- Per què estan tots tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És... el cel més blau.
És sortir fora de casa.
És estar tots més contents.
És anar de passeig.
És el terra més calent.
És un prat tot ple de flors.
És que jo, el sol, escalfo més.
I és la papallona volant de flor en flor.
Ho entens, papallona?
- Sí, ara ja ho entenc!

I, volant i volant, tota contenta va cridant:

- Visca, visca, és primavera, és primavera!

Conte: La fada Crisàlide

Conte: La fada Falguera

Conte: La cigala i la formiga

Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.

- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.

- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?

I va pensar dintre seu.

- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.

I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.

- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.

El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:

- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...

I la formiga va contestar :

- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible construir una casa?

- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.

- I què? - va preguntar la formiga

- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.

- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?

I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.